Cola blanca vs cola d'impacte

La diferència principal entre la cola blanca i la d'impacte és la forma d'aplicació:

•  la d'impacte cal deixar-la assecar uns 10 minuts abans d'unir-ne les parts, però un cop passats aquests minuts asseca ràpid.
• la blanca triga hores en secar i lo ideal és aguantar les peces a unir amb un sargent o un cordill.

En realitat la "bona" per a restauració, la típica cola de fuster, seria la blanca però als llocs difícils d'accedir o on sigui difícl de mantenir les peces unides amb un element que les apreti, usarem cola d'impacte.

Les dues permeten certa flexibilitat (útil per a unir soles de sabata per exemple!).

Penjador Thonet.. com estàs?

Si algú es pregunta com va la restauració del penjador Thonet... Doncs bé, a mode de resum:

- Un cop decapat i desmontat va tocar injectar anticorcs i posar macilla a les fisures, forats i esquerdes..  que com podeu veure a les fotos no eren precisament petites.. de fet a una va ser necessari posar cola blanca i lligar amb un cordill.

- Un cop seca tant la cola com la macilla, s'ha pulit passant paper de vidre, després llana d'acer fina per tapar porus, i finalment s'ha passat alcochol amb munyequilles per tal de netejar.
- Un cop tot fi i net, he tenyit la fusta amb tiny de color noguera per donar un toc més fosc a la fusta, que no és massa maca.. 2 passades de tiny, amb munyequilla.
- Passats 5' amb el tiny ja sec, he començat a posar goma-laca (recordem 2 parts d'alcohol, per 1 d'escames). No sé quantes capes dec haver posat ja a hores d'ara, però forces (10- 15 potser?).
- Abans de deixar-ho pel pròxim dia, he polit amb llana d'acer fina per damunt la goma-laca. El pròxim dia seguirem posant més capes..

Mireu canvi de color, abans del tiny+gomalaca i després:

Mercato sul naviglio a Milà

Milà, ciutat coneguda com una de les capitals europees, sinó mundials, de la moda i el disseny, acull el darrer diumenge de cada mes, el que segurament és un dels mercats més grans del món d'antiquaris i objectes de segona mà (mobles, llibres, roba i objectes de tota mena), el Mercatone dell'antiquariato sul Naviglio grande.
Hi vaig ser per casualitat aquest diumenge. Dic per casualitat, perquè si no arriben a acompanyar-m'hi, no l'hagués trobat mai ja que no està pas enunciat a les típiques guies turístiques o webs de viatges.
I mira que el lloc és maco, un mercat a banda i banda d'un canal.. Em va encantar.. llàstima que no m'hi vaig poder entretenir massa i que els senyors de RyanAir m'haguessin fet pagar si m'emportava alguna cosa..
Em guardaré el viatge per tornar-hi un dia juntament amb l'altra cosa imprescindible de Milà: anar a l'Scala a escoltar òpera.

Us deixo dues fotos que vaig fer.

Si voleu més informació sobre aquest mercat i el genial barri del Naviglio de Milà, us recomano llegiu aquest enllaç: http://es.thecircumference.org/canals-of-navigli-milan

Unes setmanes després..

Fa dies que no escric en aquest blog. Us ensenyaré com van avançant els dos penjadors que estic restaurant al curs. Van força a poc a poc degut a que he faltat algun dia per motius de feina. Malgrat tot, em vaig endur el penjador de peu a casa i vaig anar "rascant" a hores lliures (quasibé sense depacant, directament amb rasqueta perquè em sembla que fa el mateix fet). Aquí doncs us ensenyo com estan a hores d'ara ambdós.

El penjador Thonet està per fi decapat i desmontat! Va costar Déu i ajuda.. un tornavís, un martell, unes alicates i unes companyes de curs amb paciència i "manya" i també força perquè negar-ho.. I és que pobre penjador no tenia només els cargols corresponents, sinó que algú (em meu avi??) havia clavat uns quants claus per evitar que es desenganxés mai.

El penjador de peu està quasibé també del tot decapat. Sense una rasqueta i un formó (eines de la imatge) hagués estat impossible..
Aquests dies que ha estat a casa, tot i estar mig desmuntat i despintat, ja he vist que és moolt útil! Vull acabar-lo ja, la meva entrada el troba a faltar. Ara toca anar a comprar pintura blanca mate a l'aigua per començar el decappé..